Quan la policia vol pegar

Quan la policia, a més de ser el braç d'actuació de qui té el monopoli de la violència legal, té ganes de pegar, no diu molt d'aquest cos i del país al qual "defensa".

Els Mossos d'Esquadra, policia catalana, cada vegada que hi ha una manifestació, demostren la seva agressivitat amb violència gratuïta contra manifestants pacífics, diu molt poc de la qualitat democràtica a la qual haurien de servir i a la que haurien de protegir.

Quan una manifestació laboral pacífica és acabada amb el llançament de gasos lacrimògens, diu molt poc d'un cos modern i sofisticat.

Quan els mitjans d'un país busquen la imatge del foc, la destrucció i l'aldarull provocat per quatre eixelebrats en comptes d'escoltar les queixes pacífiques, però no menys rabioses, de milers de ciutadans, la qualitat informativa i periodística d'aquest país té un problema.

Quan mig país està més pendent de si es crema o no es crema un contenidor quan l'altre mig està al carrer protestant per la situació que viu, no diu res a favor seu.

Quan una vaga general en contra d'una reforma laboral agressiva que pretén liquidar qualsevol insinuació de dret del treballador acaba resumida en una batalla de xifres simple i absurda, aquest país no sap aprofundir i veure la gravetat de la qüestió.

Quan la policia, en comptes de voler tenir un paper secundari i no intervenir fins a casos d'extrema gravetat, és la primera interessada en crear problemes i incitar la violència amb posats desafiants, aquest país té un greu problema.

I tot això ho dic abans de la reunió dels membres del BCE al Fòrum de Barcelona el mateix dia que està convocada una vaga estudiantil i poques setmanes abans de celebrar el primer aniversari de l'inici del 15-M.

Ai mareta, que no ens passi res!

I sobretot, #nofotem!